Els Castellers

Des del 1972 la capital del Garraf compta amb colla castellera pròpia: els Bordegassos de Vilanova. La colla de la camisa de color groc terrós és l'única que ha assolit els nou pisos després d'haver descarregat tota la gamma de vuit.

Però també va ser la primera, l'any 1979, que va coronar un castell de vuit amb una nena al pom de dalt. Durant aquests gairebé 40 anys els castellers vilanovins les han vist de tots colors, però sempre han acabat remuntant el vol.

Vilanova i la Geltrú pot presumir de ser la vila que va acollir el tercer castell de nou documentat fins ara. Va ser l'any 1852, a la diada de les Neus, quan la colla dels Xiquets de Valls va completar un castell de nou. I és que a Vilanova, primer de la mà dels Xiquets de Valls i després dels Nens del Vendrell, el caldo casteller s'havia anat preparant a base de segles. Durant molt temps els aficionats locals havien de conformar-se a donar suport a la pinya de les colles convidades. Però amb l'efervescència del final del franquisme, quan la nova democràcia s'albirava a l'horitzó, a Vilanova naixia una colla marcadament rupturista en molts sentits. Per començar, amb el nom. Bordegàs a Vilanova equival a dir noi, i no té cap connotació negativa com sí que passa a altres contrades. Però a banda de qüestions estètiques com el color de la camisa, la colla també va innovar amb la manera d'entendre els castells que a la llarga acabaria triomfant: la integració total de la dona als castells i l'aposta per les construccions lleugeres de pes.