La Pasífae, escultura del vilanoví Òscar Estruga realitzada en tres tones de bronze, és una al·legoria del mite grec origen del Minotaure. Resta a la vora de la mar, banyada per la mateixa mar que banya Creta i s'ha convertit en una de les icones de la ciutat i una de les més fotografiades.
Vilanova i la Geltrú reconeix en aquesta obra la unió dels pobles de la mar i la civilització mediterrània.
Explica la llegenda que Pasífae era una bella princesa de la Còlquida, filla d'Hèlios, déu del Sol, i de Perse, que va ser entregada en matrimoni a Minos, fill de Zeus, déu del Cel i de la Terra, i d'Europa.
Pasífae i Minos van tenir quatre fills: Catreu, Deucalió, Glauc i Andrògeu i quatre filles: Acacalis, Jenòdice, Ariadna i Freda.
Quan va morir Asterió rei de Creta, Minos es va proclamar rei i per justificar que els déus el preferien a ell, va demanar a Posidó, déu dels Mars, que li concedís un desig com a prova de la seva benedicció.
Minos rei de Creta va demanar a Posidó que li enviés un brau per sacrificar-lo en el seu honor. Posidó va accedir i va fer emergir de les aigües del Mediterrani un magnífic toro blanc de majestuosa bellesa, el qual va esbalair al rei Minos per la seva solemne bravesa.
El rei no el va sacrificar, el va guardar entre el seu ramat i no va acomplir amb la seva paraula. Posidó enfurismat, va descarregar la seva ira i venjança en la seva esposa Pasífae reina de Creta, i va fer que s'enamorés bojament d'aquell toro blanc.
Dèdal, escultor i artífex, era un geni reconegut de l'època i la reina de Creta li va requerir els seus serveis per satisfer la seva passió antinatural. Sota les ordres de la reina, Dèdal va construir una vaca de fusta coberta amb pell de vaca, Pasífae s'hi va amagar dins i la va portar en mig del prat per atraure al toro blanc. El brau en veure la bella vaca, va deslliurar la seva fogositat fent que Pasífae consumís el seu amor.
Fruit d'aquella unió va néixer una bèstia, Asterió el minotaure.
Minos, alertat pels oracles, no va gosar matar a la bèstia amb cap i cua de brau i cos humà. Així, va fer construir un laberint a Dèdal, destinat a tancar i amagar al monstruós fill que menjava carn humana. El rei de Creta exigia anualment un tribut a Atenes: set mossos i set donzelles que deixava a la seva sort dins del laberint.
Teseu, príncep atenès va decidir salvar a la seva pàtria amb l'ajuda d'Ariadna, filla del rei Minos i la reina Pasífae. Va entrar al laberint de Creta on va acabar amb la vida del minotaure i d'on va sortir gràcies al fil d'Ariadna, la seva amant. Teseu va alliberar de la por a tots els pobles del mar Mediterrani.
